|
Ajuntament
Edifici de mitjan segle XVIII, projectat per Joan Garrido i construït entre 1739 i 1777. Té un pati interior amb escultura del rei Pere III. A la façana, composta per dos pisos sobreposats damunt d'un pòrtic d'arcs, hi ha l'escut de la ciutat escolpit en alabastre, còpia de l'original de Jacint Miquel i Sorts.
|
 |
|
Palau de Justícia
Conegut com a «edifici dels jutjats», es va començar a construir pels volts de l'any 1661 i devia ésser acabat poc després del 1685. Ha estat restaurat i se n'ha rehabilitat una sala gòtica que podria tractar-se d'una romanalla de la primera casa del comú de la ciutat (1351).
|
|
Plana de l'Om
Situada en plena zona comercial del centre històric, el seu nom fa referència a l'om que hi ha plantat al centre de la plaça, sota el qual hi ha una escultura del manresà Ramon Oms.
|
|
Casa Torrents (Ca la Buresa)
Edifici modernista obra de l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa (1905), que també ideà moltes altres construccions significatives de l'època a la ciutat.
|
 |
|
Quiosc Fius i Palà (de Ca l'Arpa)
Situat en la recentment rehabilitada plaça de Sant Domènec, fou construït per Josep Firmat i Serramalera (1917). Quiosc d'època modernista que ha mantingut el seu ús d'origen durant molts anys. Des de la plaça es pot veure també el Teatre Conservatori.
|
 |
|
Cal Jorba
Exemple d'art déco, caracteritzat per mostrar una funcionalitat no renyida amb la monumentalitat. Fou projectat per Arnald Calvet i construït en tres etapes (1936-1943-1952). Esdevingué la seu dels Magatzems Jorba, fundants per Joan Jorba i Rius, i que van estar oberts fins a mitjans dels vuitanta. Els Jorba obriren tam-bé un centre comercial al Portal de l'Àngel de Barcelona..
|
 |
|
Passeig Pere III
Artèria d'oci principal de la ciutat amb els seus quioscos i terrasses. Està dedicat al monarca Pere III per la seva estreta vinculació amb la ciutat. Té gairebé dos quilòmetres de llargada i, en el seu primer tram, ens mostra alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat.
|
 |
|
Torre Lluvià
Edifici modernista obra d'Ignasi Oms i Ponsa (1908) , representatiu del tipus de construcció de la burgesia mitjana alta, que segueix un model de construcció que es repeteix a d'altres cases del Passeig. Ara és seu del Col.legi d'Arquitectes i sala d'exposicions.
|
 |
|
Casino
Seu de la Biblioteca Comarcal, obra també d'Ignasi Oms i Ponsa (1906), va ser durant molts anys seu del centre social de la burgesia de la ciutat. Ha estat recentment restaurat i rehabilitat.
|
 |
|
Teatre Kursaal
Dissenyat per Josep Firmat i Serramalera és un exponent del noucentisme manresà Fou inaugurat per la festa major de 1927..
|
 |
Museus
|
|
Museu Comarcal
|
|
Situat en un edifici del segle XVIII, el seu fons mostra en onze sales allò que en el decurs del temps ha anat conformant la co-marca del Bages. Cal re-marcar-ne dues col·leccions: la de ceràmica de verd i manganès del segle XIV i la de talles daurades i policromades barroques dels segles XVII i XVIII.
http://www.mcm.manresa.com
|
 |
|
Museu de la Seu
Inaugurat el 1934, s'hi accedeix des d'una porta situada al capdavall de la nau central de la basílica. Entre d'altres, cal remarcar-ne un crucifix romànic, un frontal florentí i les arques dels Cossos Sants, entre altres objectes d'art religiós.
|
|
Museu de la Tècnica
Ubicat als Dipòsits Vells construïts entre 1861 i 1865. Des de 1992 funciona com a museuamb un programa dedicat a la Sèquia, a les activitats artesanals i a les indústries tèxtils.
|
|
|
Museu de Geologia (Valentí Masachs)
Fundat el 1980, és encabit a l'Escola Universitària Politècnica. En destaca una col·lecció de minerals dels Països Catalans i una exposició de flora fòssil.
http://www.geomuseu.upc.es
Museu del Bàsquet Manresà
Ubicat al pavelló del Nou Congost, mostra objectes i fotografies relacionats amb la història del bàsquet en una ciutat que ha mantingut un equip a l'elit durant trenta anys.
http://www.tdkmanresa.com/catala/ampliacio/default.htm
|
