Webcam Plaça Major
EL TEMPS
Cel ben clar
15.5 ºC
15.5 º / 16.2 º

Escola d'art


APUNTS D’HISTÒRIA

El 9 de maig de 1902 s’inaugurava oficialment l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa. La seva creació responia a la demanda, cada cop més gran, de formació de la classe obrera. Aquest espai feia temps que venia sent reivindicat pels sectors polítics més progressistes de la ciutat, però també pel moviment obrer.
La inauguració de l’Escola va ser per a la ciutat de Manresa tot un esdeveniment. L’"alma mater" del projecte, l’alcalde Maurici Fius i Palà, reuní el dia de la inauguració personalitats destacades provinents del món de la política, la cultura, l’exèrcit i l’església. Posteriorment l’Escola rebria la visita del Rei d’Espanya Alfons XIII.


DE 1902 A 1938.COL·LEGI DE SANT IGNASI

La primera ubicació de l’Escola va ser a l’antic Col·legi de Sant Ignasi. Allà hi trobem les antigues aules de dibuix i el primer claustre de professors. Si bé és cert que en un principi era més una escola d’oficis que no pas d’arts, ben aviat es va voler destacar la importància de les assignatures de dibuix. En aquest sentit el primer director del centre, Fruitós Verneda, digué en la cerimònia d’inauguració del primer curs de l’Escola el 5 d’octubre de 1902 que el dibuix permet que l’home científic s’entengui perfectament amb l’obrer.
El professorat d’aquest primer moment reflectia a la perfecció el que s’estava fent a Manresa a nivell de creació artística. Noms com Ignasi Oms i Ponsa, el mateix Verneda,
Josep Firmat o Francesc Cuixart transpiraven les palpitacions d’una època a través dels seus dibuixos o teles. Eren peces d’un marcat to acadèmic, retrat i gènere. El punt culminant arribaria més tard amb la figura d’Evarist Basiana, que apart d’introduir noves idees estètiques faria més de mestre, amb totes les connotacions que implica aquest terme. També s’hi afegiria Anselm Corrons.
Aquest professorat va formar promocions d’artistes que van continuar creant després del seu pas per l’Escola. Alumnes d’aquest primer moment ho van ser en Josep Mestres Cabanes, Estanislau Vilajosana, Josep Vila Closes, Lluís Uró, Maria Noguera, Antoni Sarri o Ramon Salisi.
Aquestes primeres generacions d’artistes van veure com les seves carreres quedaven tallades en sec per la Guerra Civil. L’evolució del conflicte representà també el tancament de l’Escola.

Sant Ignasi


DE 1940 A 1982.GRUPO ESCOLAR GENERALÍSIMO FRANCO - ESCOLA RENAIXENÇA

Després de la guerra l’Escola reprengué la seva activitat al Grupo Escolar Generalísimo Franco. Alguns professors van ser depurats per motius ideològics i l’ensenyament es caracteritzà per una gran migradesa de recursos. En un context prou significatiu, van entrar nous professors com Fernando Hurtado, Antoni Sivillà o Joan Vilaró. Va ser un període durant el que les arts van quedar a segon terme darrera dels oficis.
Amb el pas dels anys es consolidà la formació professional, tot i que a finals de la dècada dels 70 es va perdre l’oficialitat de l’Escola.
Més tard arribarien la democràcia i nous professors, com van ser Josep Barés, Fermí Bataller o Gabriel Garriga. Amb ells l’Escola va veure també com es potenciava el dibuix, es treballava la ceràmica o es començava a fer algun plantejament de creació artística a partir del suport informàtic.

Renaixença


DE 1982 A 1992.COL·LEGI DELS INFANTS

L’Escola començà el curs l’any 1982 ja en un altre espai, l’antic Col·legi dels Infants. Es van afegir nous professors, com Carme Manubens, Carles Perramon, Juli Logan, Josep Mª Massegú o en “Paulí”. Va ser l’època en que es començaren a treballar els cursos i tallers monogràfics dedicats a vitrall, ceràmica, torn, gravat, serigrafia, dibuix, pintura, fotografia, tapís...
En aquesta època l’Escola potenciarà sobretot el discurs col·lectiu de l’alumnat. En aquest moment, el veritable protagonista serà l’estudiant o l’aprenent.
Posteriorment vindrà la separació dels oficis i de les arts amb la nova definició de l’Escola, l’actual Escola d’Art, que recuperarà l’oficialitat dels ensenyaments artístics. També arribarà la ubicació definitiva en l’actual Capella de l’antic Col·legi dels Infants.

Col·legi dels infants

 

Viure a Manresa